dijous, 10 de març del 2011

5.LA CONSTITUCIÓ

La divisió de poders és el concepte que estableixen els governs per tal d’ordenar i distribuir les funcions de l’estat.
L’origen de la Declaració Universal dels Drets humans, és una declaració de principis adoptada per l'Assemblea Constituent de França proclamada el 26 d'agost de 1789.

Una constitució és un sistema que estableix les regles i els principis que governen una organització política, en el cas dels Estats, una constitució és la norma jurídica fonamental que defineix l'estructura, els procediments, drets i responsabilitats del govern i dels ciutadans, l’espanyola en concret va ser creada a l’any 1812.



ELS 10 ARTICLES:

Responsabilitat individual i col·lectiva.

Sentit comú per a la convivència.

Respecte entre raçes, ètnies culturals, modes…

Càstigs adequats per la causa.

Igualtat entre sexes.

Edat adulta a partir dels setze anys.

Llibertat d'expressió.

Dret a l'ensenyament però de pròpia decisió complint la edat adulta minima.

Prohibició d'entrada a certs espais als menors d'edat.

Ajudes socials per els més necessitats.



6.LA JUSTÍCIA

La societat de kiribahai es justa ja que en els seus estatuts es diu que totes les persones de qualsevol raça sexe i edat serán respectades i tractades per igual sense cap mena de discriminació, el no compliment d’aquest article de l’estatut suposaria penes de pereso d’entre 2 i 6 mesos
La justicia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial. En les societats actuals, la visió culturalment acceptada d'allò que és just està plasmada en el dret local. El seu símbol és una dona amb els ulls embenats que sosté una balança.

La legitimitat és el concepte que garanteix que una institució té dret a exercir el poder que li ha estat atorgat, segons les lleis vigents o els principis morals socialment acceptats. Cada sistema té el seu propi criteri de legitimitat, mentre que en les monarquies medievals era l'herència del llinatge, en els països democràtics el vot concedeix legitimitat al guanyador de les eleccions.

La nostra societat será justa i igualitaria perque tothom tindra les mateixes llibertats el mateix poder adquisitiu, tan homes com dones, no es crearan dies especials per les dones o per els homes tots els dies serán igual , ja que creiem que posar dies per l’home i la dona ja es menys prear un dels dos sexes ,qualsevol persona tindra possibilitats d’accedir a un lloc de treball sense dependre de la seva raça i/o sexe.



7.L'EDUCACIÓ:


Escoles de caràcter instructiu publiques o privades.

Escolarització obligatòria fins a completar la escola secuandria i cursas estudis superiors opcionalment, l’edat sense repetir cap curs durant l’escolaritzacio obligatoria es fins als 15/16 anys. L’alumant en les escoles publiques podran ser qui vulgin i en les privades sauran de complir els requisits que demanin per poder entrar, en el cas dels professors es disposarà de tota aquella gent que per vocació i es buscaran amb la millor qualificació que hagin pogut assolir en la seva carrera. Per altra banda els pares del alumnat podran participar i complementar coses amb idees ja que els i oferirem que facin una associació de pare si mares dels alumnes (AMPA) per millorar el funcionament de els escoles i entre tots poder fer un millor funcionament. De cara a el govern no hi hauran politic que trin el que s’ha disposar com a ensenyament obligatori als alumnes sinó que seran altres professors o catedratics que i entenguin. I sempre es podran disposar d’uns serveis minims per a tothom que els necessiti sempre complint uns requisits minims de cara als estudis superiors no obligatoris. Per altra banda la ubiacio de les escoles intentaran que siguin en una part central de la ciutat sempre tirant en sentit contrari d'on s'ubiquin les fàbriques, pero que tinguin un entorn complet i que i hagin gran varietat de activitat per fer aprofitan la ciutat.



8.LES UTOPIES:


Activitat 8

Utopia:
la utopia es una idealitzacio dels humans sobre un altre mon diferent al existen i aixo serveig per criticar en el que nosaltres vivim ja que representa un mon perfecte aquest de la utopia.

Utopia social:
Intimament relacionat amb el desig de donar un sentit a la vida i arrivar a aconseguir la felicitat, es troba la necessitat de anar en busca de un mon millor mes solidari i mes just. Aixo vindira a ser una utopia sociual el caracter que li dona la societat a la paraula utopia.

Thomas more:
Thomas More va ser un pensador, teòleg, polític, humanista i escriptor anglès, que va ser a més, poeta, traductor, canceller d'Enric VIII, professor de lleis, jutge de negocis civils i advocat. La seva obra més famosa l'utopia on busca relatar l'organització d'una societat ideal.
Aquesta obra de thomas more va donar el sentit al que ara coneixem com a utopia.

Funcions de les utopies:
les utopies tente tres funcions primordials
funcio orientadora – aquesta primera part sera la de la descripció de una societat imaginaria i perfecte

funcio valorativa - normalmetn al crear una utopia es veu represnetar el mon ideal de l'autor de aquesta no un model general i a l'hora de materialtiza aquesta idea es complicat i molts gent es donc onta que una utopia ens ajuda a entendre mes el entorn on vivim .

funcio critica – en aquest cas es comparen el mon real i la utopia i en aquell mometn es cuan sintenta potencair les coses bones del nostre mon epr milloraro a l'hora de fer la utipia i en les coses dolentes limitarles per tal de que el resultat sigui el mes satisfactori posible.
funcio esperansadora – es la de que el esser huma es l'unic amb la habilitat de pensar en un mon millor i molts filosof pensen que el esser huma ja en si es una persona utopia per aquestes habilitats que presenta de sentir la necessitat de fer algo millor i de buscar la llibertat i un mon millor imaginant-lo.

Las crisis de la utopia:
les crisis de las utopias a la meva forma de veureu es quan el mon de l'autor xoca amb el mon real i a l'hora de materialtizat aquesta idea i no es pot realitzar es a dir cualsevol utopia sempre es irrealitzable i aqui es cuan arriva la crisis perque no es pot ser una societat perfecte en un mon perfecte.

Antiutopia:
Per antiutopias entenm la descripcio de una societat futura en la que s'ha desenvolupat exageradament alguns dels detals mes sobrevalorats de la civilitzacio actual. Per aixo, constitueix un mirall macabre de allo en el que es podria convertir la societat sino que es posa fi a algunas tendencias que en ella es donen.